Crònica d’una Collserolada 20/12/2008 by Miquel

El passat dissabte 20 de desembre vaig fer una Collserolada amb companyia de Joan Txemanu i Alberto. Quedem a les 10: 15 a Can Coll. No seia legal per la meva part, descriure la ruta sense abans explicar que quan ens trobem a Can Coll, l’amic Txemanu i Joan, ja s’havien escalfat de mala manera, ja que venien de Barna no com els altres dos que havien arribat en furgo.



Feta aquesta necessària introducció i desprès de les pertinents salutacions, i posades al dia, tot fent un cafetó ( feia ja masses setmanes que no ens veiem!!!!) emprenem la ruta pel corriol que surt a l’altre cantó de carretera per sota la masia de Can Coll.



El dia va ser magnífic, cel blau, poc vent, i una temperatura molt més alta que els dies precedents, tot hi que el més destacable va ser l’estat dels camins que degut a les ultimes pluges, sobretot en els corriols més ombrívols, el fang i les pedres mullades, feien per una part, més feixuga la pedalada i per altre fer més tècnic alguns trams.



Seguim el corriol conegut fins la cruïlla on hi ha una corba molt pronunciada a l’esquerra, a partir d’aquest punt comencem a investigar nous camins. L’aventura ens porta per camins pocs transitats i arribem a sortir a la propietat de Can Costa ( a tocar de la riera de Sant Cugat), camins tallats, camins acabats d’obrir per bosquerols. Total: perduts.



Ens trobem en el dubte d’agafar carretera cap a Sant Cugat, o refer el camí pedalat, escollim l’ultima opció. Mentre rodem per aquests camins intentant trobar una sortida, fem la bona obra del dia, ens trobem a un ciclista que desprès d’haver punxat, intentava amb poc encert inflar la seva camera, amb una bomba d’allò més estrafolària, sort que va aparèixer Txemanu com a àngel de la guarda per solventar-li el problema.



Una vegada tornats a terreny conegut, ¡¡¡ja en teníem prou de descobriments!!!!, vam seguir camir direcció a Pi d’en Xandrí, però en lloc d’arribar-hi el Joan ens va oferir un regalet de Nadal en forma de fàcil trialera. A partir d’aquí tornada a Can Coll, de nou parada i xerrada. A l’hora de sortir Joan s’adona que ha punxat (per cert, revisa les cameres de recanvi, Joan, je , je !!!!!!), reparem, i anem a barna direcció torrent de Can Coll, arribem a la carretera del cementiri. L’agafem, arribem al coll on ja tenim la gran urb als nostres peus. En aquest punt ens despedim, Txemanu i Joan direcció Bcn i Alberto i jo direcció matamachos.



Desprès de passar el primer tram de matamachos a l’alçada del puti de carretera d’Horta, agafem la pista que ens portaria a Can Catà, quan trobem el corriol de segueix paral·lel a l’esquerra ens hi fiquem i disfrutem com nens. Deixem la cruïlla de l’esquerra que ens portaria per pista a Can Coll, seguim recte passem la tanca fixa, per la dreta, i agafem velocitat per remuntar el tobogan que ens surt a l’esquerra. A partir d’aquí es qüestió d’agafar fort i deixar treballar la doble. ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡Els problemes quotidians s’han fos, el miracle de la bici ha tornat a funcionar!!!.



Tornem a Can Coll, acabem la jornada a l’andalús brindant per aquest matí tat ben aprofitat. (adjunto birres)




Abraçades a dojo-



Miquel.